Editorial: Columna
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 288
Gènere: Novel•la històrica
Sinopsi: En Pere, un sabater vidu que viu al barri del Born, es troba enmig d’una guerra en què es va prometre que no tornaria a lluitar. Pare de dos fills, en Joan i l’ Ignasi, haurà d’enfrontar-se amb l’enemic. Mentre el setge avança, la vida a la ciutat continua. La por, però, no entén de sentiments, i mentre en Joan sedueix la serventa de casa, la Roser, i la deixa embarassada; l’ Ignasi, perdudament enamorat de la minyona, es resignarà fins que ja no podrà més i acabarà plantant cara al seu germà. Aquesta és la història d’aquells que van haver de lluitar per defensar el que era seu. Molts d’ells van acabar enterrats al Fossar de les Moreres.
«Al cap i a la fi, la guerra de Catalunya l’haurien de resoldre els catalans»
Doncs, que ens aporta aquest, de nou? Ens aporta que els personatges principals, al contrari que en altres novel•les del mateix gènere i tema, són la gent del poble. Està clar que trobem a vells coneguts: Villarroel, Casanoves o Populi i Berwick, però també gent menys coneguda i amb una importància cabdal durant el setge a la ciutat de Barcelona, com Sebastià Dalmau.
Tot i que l’equilibri entre els personatges reals i els ficticis és sorprenent, l’acció recau sobre aquest segons; representats per en Pere, un sabater del Born, la seva família i els seus amics. Veurem un enfrontament generacional: el del Pere amb en Joan, el seu fill gran. El motiu? La maleïda guerra. En Joan està emocionat pensant en què poden ser cridats a defensar els baluards de la ciutat, en Pere no tant; ell ja n’ha patit una de guerra; i sap, per experiència, que en elles es perd més, que no pas es guanya. Tot i això serà el primer en corre a defensar les muralles de la ciutat, quan toca. Aquest tampoc és l’únic enfrenament entre pare i fill, la conducta del noi en general, i especialment amb la Roser, no és aprovada pel seu progenitor. En Pere però veurà com el seu altre fill, l’ Ignasi, un jove estudiant de lleis, acabarà donant-li la raó en el tema de la guerra.
Alguns dels capítols ens mostren l’altra guerra que va patir en Pere, traslladant-nos als anys 1697/1706. En Pere té un especial i sentit record per en Jordi de Darmstadt o Príncep Jordi, qui va lluitar al costat dels catalans al setge que va patir Barcelona per part de les tropes franceses del duc de Vendôme (1697). En aquells temps és quan el sabater s’adona de què les guerres t’ho prenen tot i no et donen res. Ho tornarà a experimentar al 1714.
Un llibre estructurat en capítols curts, que fan que la lectura sigui àgil. Un llenguatge acurat, unes descripcions molt encertades i la creació d’una atmosfera, que ens farà viure l’estat de la ciutat de Barcelona en primera persona; així com uns personatges molt creïbles, és el que fa que t’enganxis a ell des de les primeres planes.
