Màgia

LA CRUELDAD DE ABRIL

Vaig conèixer a l'autor, Diego Ameixeiras, el passat més de novembre, dins del festival Vilassar Noir. Des de les hores és la tercera obra seva que llegeixo, i no serà pas l'última. Ameixeiras és un dels millors autors de novel·la negra que hi ha actualment.

Les tres obres que he llegit,« Matarte lentamente», «Conduce rápido» i «La Crueldad de abril» tenen en comú l'ambientació. M'explico, les tres tenen en comú que són històries molt negres, molt fosques, claustrofòbiques, amb uns personatges sòrdids. L'estil directe, ràpid, concís; els capítols curts, són també un denominador comú en els tres títols.

ELS MEUS WHASSAPS AMB LA MAMA

Autor: Alban Orsini
Traductor: Joan Riambau
Editorial: Grijalbo
Pàgines:388
Idioma original: Francès
Idioma de lectura: Castella
Pàgines: 338
Gènere: novel•la
Sinopsi: La primera novel•la narrada per whatsapp «CijkiopplypMpo» és el primer whatsapp que una mare envia al seu fill amb el nou smartphone. Tot just comença a iniciar-se en les noves tecnologies i, entusiasmada amb la facilitat d’irrompre en la vida quotidiana del seu fill, aprèn a fer servir el telèfon a costa de la paciència del noi. Modern, fresc i divertit, aquest relat demostra que avui les històries també s’escriuen per whatsapp.

<<>> Reconec que el llibre va caure a les meves mans per casualitat, que han passat uns quants mesos abans no m’he decidit a llegir-lo. Però, després de deixar per inútil el segon llibre consecutiu, no tenia gaires ganes d’engrescar-me en una lectura que fes pensar més enllà. Vaig recordar que el tenia gracies al préstec d’una amiga i el vaig anar a trobar. No havia llegit cap crítica, només tenia l’opinió de la persona que me’l va passar i ella deia que era divertit i entretingut. Que en un parell d’hores es llegia i que tenia alguns diàlegs que feien petar de riure.

He de dir que el format ja crida l’atenció, cada pàgina és una petita “conversa” entre la mare i el fill, a través dels whatssapp.

La conversa és entre mare i fill, però de vegades també whassapeixa l’àvia. I de veritat que és tot un personatge digne d’estudi! Hi ha a més altres personatges a qui es fa menció a través dels missatges intercanviats entre mare i fill: com el veí Boris o Diane la xicota del fill o el Grisillo, el gatet del protagonista, que es un personatge recurrent a les converses mare/fill.

Divertit? Molt. Entretingut? Sens cap mena de dubte. De fàcil lectura? En va durar poc més d’una hora i tenint en compte que moltes vegades de tant riure no podia ni llegir. Però hi ha moments, especialment cap al final del llibre, que també emocionen, especialment el final que té un to una mica més seriós que la resta del llibre, sense desentonar per res amb el conjunt.

Al principi vaig pensar “sort que la mare no te whatssapp!” i després en vaig donar compte que molts dels diàlegs es semblaven perillosament a les meves converses amb la meva filla! Glups... De veritat som així les mares? Doncs si, que hi farem?

No espereu un gran llibre, no ho és. Però si voleu passar una estona del més divertit, no ho dubteu gens ni mica

PARADERO DESCONOCIDO

Autor: Kressmann Taylor
Traducció: Carmen Aguilar
Editorial: RBA
Idioma original: Anglès
Idioma de lectura: Castellà
Pàgines: 80
Gènere: Novel·la epistolar
Sinopsi: 1932. L'alemany Martin Schulse i el jueu nord-americà Max Eisenstein s'estimen com a germans, i junts han obert una galeria d'art a Califòrnia.

Martin decideix tornar a casa, així que Max s’ocuparà del negoci. Des del primer dia s'escriuen cartes, com havien promès, però quan Hitler puga al poder el 1933, la tendra complicitat de la primera correspondència començarà a bascular cap a l'horror.

<<<>>>

“No comprenderás que deben sufrir unos pocos para que se salven millones. Antes que nada serás un judío y gemirás por tu pueblo. Lo entiendo. Es propio del carácter semita. Os lamentáis, pero nunca tenéis valor para devolver los golpes.”

Podria semblar que estem davant d’un altre llibre que ens parlarà dels horrors del nazisme; d’una altra història de jueus i alemanys.... Res més lluny de la veritat i res més a prop de la mateixa. És cert, el llibre parla de jueus i alemanys, de Hitler, de l’Alemanya nazi, però per sobre de tot ens parla de sentiments forts i poderosos, com són l’amistat, la traïció i la venjança.

La història es va publicar originàriament l'any 1938 a la revista Story. La seva repercussió va ser tal que finalment, al Regne Unit és publicada com a llibre. No obstant això, el relat no es va donar a conèixer al continent europeu fins seixanta anys després, quan el 1995 Story Press procedir a la seva reedició per celebrar el cinquanta aniversari de l'alliberament dels camps de concentració.

A través del temps que passa mentre s’envien les cartes, anirem veient el brusc canvi que es produeix en la persona d’en Martin i que serà el despertador de totes les sensacions —afecte, tendresa, impotència, desesperació i sobretot indignació — que aquestes cartes ens fan sentir.
Martin arriba a Alemanya en ple ascens al poder de Hitler i comença a treballar com a funcionari al servei del nou règim, el que li proporciona un estatus privilegiat. La seva evolució queda perfectament plasmada i veiem com el fanatisme s’apodera d’ell fent que pensi el que mai s’hagués imaginat pensar.
Max li demanarà a Martin ajuda per la seva germana, qui a més havia estat la seva amant. L’alemany, no tan sols no li ofereix aquesta ajuda, sinó que a més la menysprea. Això desperta el sentiment de venjança en el jueu. Qui començarà a enviar una seria de missives, a en Martin, que semblen no tenir ni cap ni peus: són estranyes, telegràfiques, plenes de nombres i signes que semblen un seguit de codis secrets. Que en pensaran els alemanys afins al règim? És el punt àlgid de la novel•la. La nota final signada pel fill de l’autora ens donarà la clau de tot el que hem anat veient a través de la correspondència dels dos homes.

Un llibre curt, que, amb poques pàgines, tot just vuitanta, i sense dir grans coses, ens mostra tot un món, una ideologia, un fanatisme. Ens colpeja fort. Ens fa pensar: no entens res.
No pots, ni vols, entendre l’actitud d’en Martin. Com una persona pot canviar tant, com el seu cervell es pot capgirar d’aquesta manera i pot arribar a no tenir cap tipus de misericòrdia per aquells a qui un dia va estimar. Però podem entendre el comportament d’en Max? El debat està servit.

"Para viajar lejos no hay mejor nave que un libro", Emily Dickinson.

Publicació de Literatura +1.

Emoticons lectors

Publicació de Quelibroleo.com - Descubre tu próxima lectura.

ELS COLORS OBLIDATS i altres relats il•lustrats

Autor: Silvia G. Guirado
Il·lustracions: David Garcia Forés
                         Desiree Arancibia
                         Marta Garcia
Editorial: Play Creatividad
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 90 
Gènere: contes il·lustrats
Sinopsi: Els colors oblidats i altres relats il·lustrats és un viatge a altres mons, a altres temps, on fantasia i realitat es barregen per mostrar una nova actitud, una nova manera d’entendre el món i a nosaltres mateixos.

 <<<>>> 

«Què passaria si un dia el món anés perdent el seu color i tot es tornés pàl·lid, gris i taciturn?»

Pot semblar que estem davant d’un llibre de contes per infants. Poder si, no diré jo pas que no. En tot cas estem davant d’un llibre, de contes il·lustrats, què els adults hauríem de llegir per retrobar-nos amb la màgia de la fantasia i sobretot amb els colors que hem oblidat.

El primer conte, que donà nom al llibre, ens parla de la Carmesina què és la protagonista d’una història on els colors van desapareixent fins que, de sobte, apareix un gat negre que canviarà el rumb dels esdeveniments

Estem davant de quinze contes curts, que es complementen l’un l’altre, però que molt bé podem llegir per separat. Cadascun d’ells ens parla de valors ; d'aquells valors que mai podem passar per alt: com és el cas de “Serafí el desafinat” l’ocellet que sempre s’havia sentit diferent: tenia un altre color, un sol ull i desafinava. Tot això feia que cada vegada estigués més sol.

O la història d’en “Riley” el setè i darrer fill d’una família pobre, un infant solitari i estrany, que descobrirem que no és altre que un dels guitarristes de blues més famós del món.

Mentre llegim Els colors oblidats recordarem al Petit Príncep, o La Història Interminable o Momo i tantes i tantes d’altres històries carregades de fantasia, que ens han ajudat a somniar.

Menció a part mereixen les il·lustracions del llibre. Si el text és bo, aquestes li fan merescuda justícia. Cada un dels contes està il·lustrat per un dels tres dibuixants, a excepció de “Una història de Princeses” (reconec que aquestes, juntament amb les de “Els color oblidats”, són les meves il·lustracions preferides) i “Els petits plaers” on els dibuixos estan creats a quatre mans. Són dibuixos acurats, divertits, tendres, entranyables, moderns, diferents...

He de dir, que en vaig comprar el llibre, juntament amb “ La inspiració adormida ( retorns als colors oblidats)” —d'aquest en parlarem un altre dia— per què en vaig enamorar de les il·lustracions de la portada. Més tard, quan els vaig llegir, en varen captivar les històries tan ben explicades.